La Casa Infernal és
una de les tres novel.les més conegudes de Richard Matheson
i la segona que llegeixo d'aquest autor. El tema de les cases encantades
és possiblement molt recorrent dins la literatura de Terror
fantàstic i personalment no en tinc molta experiència
però em va cridar l'atenció la bona acollida de la
novel.la dins el fandom.
Si una cosa voldria subratllar d'aquesta novel.la
és que a l'igual que a Soy
Leyenda, Matheson barreja idees i crea conflictes entre la ciència
i la fantasia, entre els fets demostrables i la parapsicologia més
fantàstica. I aquest és un dels punts forts de l'obra
ja que l'autor ens fa ballaral seu ritme mentre dóna voltes
al voltant de quina de les teories (la científica o la espiritual)
té més punts per ser la veritable.
La Casa Belasco ha estat durant desenes d'anys
considerada com a "encantada". Diverses expedicions anteriors
han estat abocades al fracàs però ara se'n prepara
un altra que pretén resoldre els misteris que guarda la casa
tant des de la vessant científica com des de la espiritual.
Aquest és l'argument de base del cual parteix Matheson per
recrear-nos les desventures de cuatre persones que han de passar
una setmana a la casa i desentrellar-ne els misteris.
Matheson juga amb els personatges, i penetra
en les seves motivacions, les seves pors i les relacions entre ells
de forma admirable. L'enfocament de la novel.la és directe,
cru, sense concessions i certament et provoca la inquietut necessària
com per que no puguis deixar-la. La trama està ben construida
i els diàlegs són coherents. Què més
es pot demanar? Doncs una bona literauta i certament que Matheson
l'acosengueix.
Una obra, doncs, més que original
ben feta, rodona, que et deixa satisfet i que a diferència
de Soy Leyenda que em va semblar
un pèl curta i una mica poc desenvolupada en alguns passatges,
aquest cop Matheson ens ha proporcionat una de les millors novel.les
de Terror que he llegit.
|